LP 1-Editorial 2. Xiqueta meua que del carrer eres l’ama

Vixca la nostra jutgessa!

Parlem de la jutgessa del cas de l’accident del metro de València, N. M.. Fem nostres les paraules d’EH-Bildu en la seua felicitació a Donald Trump: «volem mostrar el nostre més fervorós suport a la democràtica i vibrant investigació de l’accident del metro de València». No importa que l’Audiència provincial l’haja “reconvingut” per la seua deixadesa i l’obligués a reobrir el cas.

No importa que no investigués la confabulació dels tècnics de FGV, assessorats per una “empresa de comunicació” que els instigà a mentir en seu judicial. No importa que no investigués l’esborrament de les dades de la caixa negra. No importa que, davant la declaració en Les Corts de la metgessa del SAMU dient que conductor i revisora es van trobar a la cabina després de l’accident, la jutgessa l’imputés per un “delicte contra les institucions de l’Estat” per contradir l’informe policial, sense ni tan sols cridar-la a declarar i investigar estes contradiccions. Tot això no importa, com ho demostra que en cap moment la “superioritat” prengués cartes seriosament en l’assumpte davant de tanta presumpta ineptitud o mala fe, senyal sens dubte de la impoluta rectitud del seu comportament (i que Déu em perdone l’atreviment).

El que sí ens importa és que mentre policies, bombers i metges treballaven afanyosament en el rescat de les víctimes, la comissió judicial desplaçada a l’efecte, presidida per la jutgessa N. M., sense acostar-se gens ni miqueta al lloc del accident, s’en anà de canyes. I pensem: bé, per a això estan, clar que sí: cotxe oficial (no estava el metro per a bromes) llagostins i vermut amb càrrec a l’erari públic, i unes cassalletes. Però res de Cerveró, per l’amor de Déu: Anis Tenis, amb dos ovaris! I cinc per cap!

Diu el becari que no t’ho perdonarà mai! Pero jo sóc el qui mana i m’has guanyat el cor. Vixca la nostra jutgessa, recollons!

Deja un comentario